Les bombes centrífugues s'estructuren al voltant d'un "accionament de força centrífuga", que consisteix principalment en un impulsor, una carcassa de la bomba i un segell de l'eix. Durant el funcionament, el motor fa que l'impulsor giri a gran velocitat (normalment 1000-3000 r/min). Les pales de l'impulsor propulsen el fluid en un moviment circular i, sota la força centrífuga, el fluid es llança al canal de flux de la carcassa de la bomba, aconseguint així un augment de pressió i lliurament. El seu canal de flux és sovint de tipus volute-, amb el camí del flux del fluid en espiral. Es basa en l'energia cinètica generada per la rotació a alta velocitat per convertir-la en energia de pressió, per tant requereix una precisió extremadament alta en l'equilibri dinàmic de l'impulsor i la suavitat del canal de flux.
Les bombes de cargol, d'altra banda, estan dissenyades al voltant de la "transmissió de malla de desplaçament positiu" i estan disponibles en tipus de-cargols, bi-cargols i triples-cargols. Els components bàsics són el cargol i el casquet (un sol cargol) o els cargols de malla (multi-cargol). Durant el funcionament, el cargol conduït fa girar el cargol conduït. El cargol i el casquet (o entre els cargols) formen una cavitat segellada que canvia periòdicament. Aquesta cavitat es mou de l'extrem d'aspiració a l'extrem de descàrrega a mesura que el cargol gira, "prement i empenyent" el fluid cap a fora. La seva estructura emfatitza el control precís de la separació de la malla (normalment 0,05-0,1 mm) per evitar fuites de fluids. Simultàniament, l'angle de l'hèlix del cargol i el disseny del cable afecten directament l'estabilitat del flux.
La bomba de lleves rotatives pertany a la categoria "bomba de desplaçament positiu tipus rotor-". La seva estructura bàsica consisteix en un parell de rotors de lleves giratoris contra-rotatius de manera síncrona (principalment de doble-lòbul o-lòbul), un cos de bomba i una caixa de canvis síncrona. Els rotors giren sense contacte dins de la cambra de la bomba. L'entrada i la descàrrega de fluids s'aconsegueixen mitjançant l'expansió i contracció periòdiques de la cavitat segellada formada entre el perfil del rotor i el cos de la bomba. A diferència de les bombes de cargol, els seus rotors no requereixen un engranatge precís; en canvi, els engranatges síncrons asseguren l'espai lliure del rotor (normalment 0,1-0,3 mm), donant lloc a un canal de flux més ampli. A més, l'estructura del rotor es pot dissenyar amb un recobriment de cautxú o material metàl·lic en funció de les característiques del mitjà.
